iMuseu Pirotecnia FIRE, WALK WITH ME

Autor: Bétera, un poble per a tots Documento Aquesta nit és màgica, plena de cants i de sorolls, i aquells que es queden al poble i no van pel carrer, no poden dormir en casa, perquè també és la "nit del coets". Després de disparar, a la una de la matinada, la clàssica "cordà", els majorals i altres grups de persones, que ja han sigut o volen ser majorals en els propers anys, comencen a tirar coets per tot el poble fins que ix el sol. La tradició diu, i es manté, que els coets han de respectar la "cantà", de tal manera que han de deixar una distància d'uns cinquanta metres, des d'on es trobe, sense tirar coets. Així, tots els que tenen gust d'oir aquests cants passen la nit del quinze d'agost amb el cant valencià. A l'endemà, tot són ratlles negres i coets per terra; hi ha tants, que fan una estora. No obstant això, a les deu o les onze del matí ja està tot net, perquè la colla d'agranadors municipals i totes les dones al carrer, cada una netejant la seua façana, fan que el poble quede com si no hi haguera passat res. El dia 16, que si no és diumenge l'Ajuntament el declara festa local, és el dia de Sant Roc; els seus clavaris i clavariesses fan la celebració amb una missa i conviden a les obreres i als majorals. Acte seguit, comença el retaule, els cantadors amb el so de guitarra, guitarró i alguns instruments de vent van a cantar a la porta de l'església, a l'Ajuntament, les obreres i els majorals, els clavaris i les clavariesses de sant Roc. Per la vesprada, com tots els dies, les obreres i els majorals protagonitzen l'acte que corresponga: social, esportiu o festiu. ELS COETS La llarga tradició de celebrar la festa de la "Mare de Déu d'Agost" o de "Les Alfàbegues" es perd en el temps; el temps i diners que aquesta festa dedica a la pólvora, la qual li dóna color, llum, olor i molt de soroll a la festa, és prou recent. Així és comenta en un article de Vicent Morelló Ferrer al llibre de festes de l'any 95, en una entrevista a Joan i Pep Rausell. L'any 1929 el Sr. Rausell, pare de Joan i de Pep, va crear la pirotècnia de Bétera; seua va ser la iniciativa en proposar als Majorals de sant Roc la introducció dels coets a la festa. L'article diu així: "Durant els primers anys, es cremaven coets solts, va ser a principi del 40 quan es va decidir fer la primera cordà. Aquestes primeres cordades, diferents de l'actual traca de coets originària del nostre poble, es feien a imitació de la típica cordà de l'època. El funcionament d'aquesta cordà, (anomenada cordà de barquetes) es feia per mitjà d'uns carros que portaven els coets encesos i, s'esvaraven per un fil paral·lel a la cordà de coets. Estes cordades tenien lloc a la placeta del Sol i arribaven fins l'església de la Puríssima Concepció. Prompte va començar l'ampliament d'aquesta cordà al llarg del carrer de les Alfàbegues fins que arribà al carrer de la Purissima. Aquest tipus de cordà, no va quallar totalment entre la població de Bétera i Joan Rausell Ferrer (pare dels germans) inicià l'anomenada "traca de coets", més ràpida, en la qual els coets són encesos per la metxa de la traca a la que van agafats. Aquesta cordà va tindre una ràpida acceptació tant entre els majorals com entre la població, i al poc de temps es va decidir traslladar la cordà a un altre lloc on l'espai fóra més ampli i el nombre de la gent que poguera veure-la fóra major. Així, la traca de coets es traslladà al carrer Gascón Sirera, lloc on actualment es fica la nit del 15 d'agost i, igual que va ocórrer a la placeta del Sol, va anar ampliant-se en el transcurs dels anys fins arribar a l'actual llargària de quasi 300 metres. Un fet molt important que tant Joan com Pep destaquen en l'evolució de la cordà va ser la introducció, a finals dels anys 50, del coet de cartó. Anteriorment, els coets estaven fets de canya recoberta per corda, la qual cosa suposava un treball manual i un preu elevats. Joan ens comenta com va canviar aquest fet de la festa: "El coet de cartó és més econòmic i més ràpid de fer, i això va ser el que va fer que la gent s'animara a fer la seua pròpia festa durant la nit". La nit del 15 d'agost no la formaven ja tots sols els majorals i la traca de coet sinó que s'anaren afegint quadrilles que omplien de vida i soroll tots els carrers del poble. "Primerament -explica Joan- es sumaren quadrilles de majorals d'anys anteriors i ja al llarg dels anys 70-75 hi hagué un "boom" de les quadrilles i particulars que s'afegiren a la festa." Com s'ha pogut observar, en pocs anys, els coets amb el seu risc i perill, s'han convertit en un altre ritual de la festa. Dins de la "vuitava" dos actes tenim en Bétera per al foc; concretament en els coets és on tot el poble participa d'una manera activa o passiva de l'espectacle d'explosions. Per tot arreu, la nit del 15 d'agost, després de la gran cordà, quadrilles d'amics i algunes amigues, amb un equipatge adient per enfrontar-se als coets, passen la nit pels carrers tirant-ne. La resta ho mira des de sa casa, darrere de la protecció de tela metàl·lica que s'ha fet per a tal motiu (o per protegir la porta). Cal aclarir que són tants els coets que es tiren que les portes, finestres i aparadors es preparen per a estar protegits dels coets. L'altre acte és la famosa "coetà del gos", que els majorals ofrenen a tot el poble, a la plaça Luís Reig, a l'Albereda. Aquesta coetà, es fa a poqueta nit del 17 d'agost (dia del gos). L'Albereda és plena de gent i els Majorals, equipats per a desafiar al foc, durant 30 o 40 minuts, tiren al voltant de cincuanta mil coets. El fum de la pólvora envolta el ritual de soroll, llum i olor que caracteritza aquest espectacle. "... El dia 15 acaba amb la Cordà i la Coetà. El protagonisme dels Majorals serà compartit per molts homes de la població, i d'algunes dones que es van incorporant al joc festiu amb el foc i els coets. Tant la Cordà com la Coetà comporta l'ocupació total de l'espai públic per part de la festa, alhora que implica un canvi a les façanes i en l'aspecte extern del poble. Aquesta apoteosi del foc es produeix durant el dia de Sant Roc, concretament a partir de la una del dia 16. La cordà convertirà el carrer i l'aire en un núvol de pólvora i color. Seguidament la coetà eixamplarà aquest núvol per tot el poble. L'ocupació total de l'espai públic és un dels fets que sorprèn més de les festes de Bétera, només amb l'evident limitació temporal que permet retornar a l'ordre. El poble i els carrers tornaran a la normalitat a l'eixida del sol, moment en què el foc cessarà i tornarà la normalitat. El disset d'agost Bétera commemora el dia del Gos. El Gos és un dia entranyable a les celebracions populars i, com és comprensible, està fora del santoral oficial. Però de fet els Majorals li ofereixen a la Coetà del Gos un espectacle esfereïdor de foc: en només trenta minuts, milers i milers de coets són cremats en una plaça, mentre la gent mira a una prudencial distància. És tot un ritual d'iniciació, no es pot ser un bon coeter si no s'ha gaudit del privilegi d'eixir a la Coetà del Gos. Les paraules de Vicent Partal ho defineixen així: "Estar al mig de tant de foc com es genera en aquella placeta de l'Abeurador és un fet absolutament indescriptible. En el moment que es va acabar la coetà, després de la llarga cordà final que crema centenars de coets en segons, el meu primer gest va ser traure'm el casc. Vaig mirar el voltant. Hi havia Màrius, amb els ulls desencaixats i la suor rajant-li per la cara, supose que ens vam somriure. Estàvem en la boca del carrer major i vaig escoltar els aplaudiments rituals de la gent. Quan vaig recuperar una miqueta l'alè li vaig dir: -em sembla que ho hem fet fatal, en cinc minuts ho hem cremat tot. ..."